En un antic aljub acondicionat per a albergar exposicions, es troba una de les col·leccions més originals d’Europa, titulada “Nins”.

Robert Carsen, director d’òpera i de teatre de renom internacional, ha dissenyat importants exposicions a Paris: al Musée d’Orsay, al Grand Palais, al Musée Galliera i a l’École des Beaux – Arts, així com també a l’Arts Institute de Chicago (inclosa una gran exposició sobre Magritte) i a la Royal Academy de Londres.

Ara, Carsen ha dissenyat la nova instal·lació per a l’exposició NINS a l’espai Aljub, on s’han col·locat les obres sobre les parets pintades amb diferents tons de vermell que van des del rosa al carmesí obscur. A la darrera sala, la peça central és el retrat d’Ana d’Àustria quan era nina, quin més tard es convertí en reina de França. Tota l’exposició es desenvolupa al voltant del mateix tema i és una oportunitat única de contemplar les aliances dinàstiques entre les cases dels Habsburg i Borbó.

Aquesta mostra està formada per un fons de més de 150 retrats de nins procedents de diversos països europeus dels segles XVI a XIX.

Després de l’aportació inicial dels fundadors i amb l’ajuda de altres col·laboradors, la Fundació ha estat capaç de reunir aquesta important col·lecció de pintures de retrats de nins.

La majoria de les obres representen a personatges de la reialesa o noblesa durant la seva infantesa, encara que també existeixen alguns membres de la burgesia o de les petites corts provincials europees.

La col·lecció permet observar l’evolució dels vestits, accessoris, joguets i altres elements que formen part de la vida quotidiana dels petits models. Aquesta mostra ens submergeix també en el món dels símbols i les al·legories en les que el pintor, mitjançant l’ús de petits objectes i elements, enriqueix i completa el conjunt de l’obra.

Cal destacar també, que alguns dels retrats foren encarregats per a ser enviats a les diferents corts europees amb la intenció de facilitar un matrimoni; és per això que formen part d’una complexa trama d'aliances polítiques i familiars, destinades a assegurar la supervivència de les principals dinasties reials i nobles d’Europa mitjançant el compromís i el matrimoni.

Aquesta exposició és un viatge a la infància, al llenguatge dels símbols i un recorregut per les famílies i els llinatges de l’Europa dels segles XVI al XIX. 

En les següents imatges de dalt a baix i d'esquerra a dreta, detalls de:

-Retrat de Luis XIII dofins de França (1601-1643), 1616, Frans Pourbus el jove (1569/70-1622), escola flamenca, , (Inv Núm. 44)

-Retrat de Thomas Plumer Byde (1722-1789) i el seu germà John, Enoch Seeman (1694-1745), escola anglesa, (Inv Núm. 669)

-Retrat d'una nena amb vestit negre i gran coll de lechuguilla, 1625, escola holandesa, (Inv Núm. 441)

-Retrat d'una nena presumptament de la família Poulett, 1630/35, escola anglesa, (Inv Núm. 2)

-Retrat d'un nen de 8 anys, 1606, Gortzius Geldorp (1533-1616), escola flamenca, (Inv Núm. 395)

-Retrat de Luis XIII dofins de França (1601-1643), 1610, Frans Pourbus el jove (1569/70-1622), escola flamenca, (Inv Núm. 511)

-Retrat d'una nena amb un cap blanc, 1595, cercle de Pieter Pourbus (1523-1584), escola flamenca, (Inv Núm. 681)

-Retrat d'una nena amb cireres, 1846/8, Joan Mestre i Bosch (1826-1893, escola mallorquina, (Inv Núm. 28)

La Fundació Yannick y Ben Jakober / Museu Sa Bassa Blanca (msbb), mitjançant el seu programa de préstecs de fons, ofereix la possibilitat de que aquestes obres puguin itinerar i mostrar-se a altres espais.

Fins al dia d’avui, ja s’han realitzat exposicions de la nostra col·lecció a un elevat nombre de museus repartits arreu del món. Cal senyalar algunes de les darreres col·laboracions:

Exposicions dels quadres de “Nins” pertanyents a la Fundación Yannick y Ben Jakober:

- Nins, del Rei Nin al Nin Rei, Centre Cultural de la Misericòrdia, Consell Insular de Mallorca, Palma de Mallorca, 27 febrer – 25 març 1991. 

- Nins. Retratos de niños de los siglos XVI-XIX, Museo de Bellas Artes, Valencia, 22 juny - 3 setembre 2000.

- Nins. Retratos de niños de los siglos XVI-XIX, Centro Cultural la Mercè, Burriana, 6 octubre - 12 novembre 2000.

- Nins. Retratos de crianças dos séculos XVI ao XIX, Fundaçao Armando Alvares Penteado, Museu d’Arte Brasileira, Sao Paulo, 18 octubre - 5 desembre 2000.

- Kleine Prinzen, Kinderbildnisse vom 16. bis 19. Jahrhundert aus der Fundación Yannick y Ben Jakober, Kunst- und Austellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn, 3 octubre 2003 - 4 gener 2004.

- Principiños. Retratos de nenos dos séculos XIV ao XIX Colección da Fundación Yannick y Ben Jakober, Xunta de Galicia, Museo de Belas Artes da Coruña, A Coruña, 18 febrer - 16 maig 2004.

- Golden Children. Four Centuries of European Portraits from the Yannick and Ben Jakober Foundation, Frist Center for the Visual Arts, Nashville, Tennessee, 24 setembre 2004 - 2 gener 2005.

- Golden Children, State Historical Museum, Moscú, 15 desembre 2005 - 2 abril 2006.

- Great Expectations. Aristocratic Children in European Portraiture, Columbus Museum of Art, Columbus, Ohio, 15 febrer  - 8 juny 2008.

- Great Expectations. Aristocratic Children in European Portraiture, Huntsville Museum of Art, Huntsville, Alabama, 7 novembre 2008 - 2 gener 2009.

- Great Expectations. Aristocratic Children in European Portraiture, The Society of the Four Arts, Palm Beach, Florida, 23 gener - 1 març 2009.

- Facing Destiny: Children in European Portraiture (1500-1900), Nassau County Museum of Art, Roslyn Harbor, New York, 29 març- 25 maig 2009.

- Von Engeln & Bengeln: 400 Jahre Kinder im Porträts, Kunsthalle Krems, Austria, 6 març – 3 juliol 2011 (amb obres d’altres museus).

- Golden Children. 16th -19th Century European Portraits, Pera Museum, Estambul, 12 octubre 2012 – 6 gener 2013.

- Príncipes y Granujas, Cultural Cordón, Caja de Burgos Obra Social, Burgos, 12 febrer – 28 abril 2013.

James Turrell, "Juke Blue", 1968, Espai Sokrates

El museu Sa Bassa Blanca enriqueix l’espai Sokrates a la primavera de 2017 amb una nova peça excepcional: la instal·lació "Juke Blue" de James Turrell (1968), 49 anys després de la seva creació. Aquesta obra d'art emblemàtica arriba a Mallorca i ofereix al visitant l'oportunitat excepcional de gaudir d'aquesta meravellosa peça. Una experiència única que submergirà l'espectador en un profund estat de contemplació; el que és típic a les obres de Turrell. El treball exposat és un clar reflex de la visió d'aquest renomat artista.

Sense objecte, sense imatge i sense focus, què observes? Amb seguretat, doncs, et mires mentre observes.

El meu desig és establir una situació a la qual et porto i et deixo veure. I això es converteix en la teva experiència.

El tema de l'espai museístic Sokrates gira entorn de la instal·lació inspirada en la fórmula d'Einstein que defineix la relació entre l'espai i el temps.

És un espai que requereix una reinterpretació del concepte tradicional de museu i ens introdueix a altres maneres de presentar l'art i la seva interrelació amb l'espai i el temps. Aquí trobem una presentació museística focalitzada en el concepte d'art concebut linealment, que lluita per crear enllaços i connexions espacio-temporals.

És aquest un espai en el qual conviuen treballs de llocs i temps molt llunyans, però que d’una manera molt particular genera un diàleg i desenvolupa un discurs basat en complementarietats i integritats. Les peces etnogràfiques interaccionen amb obres contemporànies seguint el concepte de l’exposició "Primitivism in 20th Century", produïda per MOMA a Nova York el 1984 i comissariada per William Rubin, i l'exposició "The Magicians of the Earth" de Jean-Hubert Martin, al Centre Pompidou i la Villette a París el 1989.

Aquesta sala subterrània acull una espectacular cortina de cristall de Swarovski, composta per 10.000 peces; un teló de fons per a un esquelet complet fossilitzat d'un rinoceront laner siberià (Coelodonta antiquitatis) que data del període interglacial del Riss-Würm del Plistocè superior .

La nostra iniciativa per donar a conèixer als nostres visitants la contaminació i els terribles efectes de l’escalfament global, va començar amb la intervenció de Dolores Vita anomenada CO2, que es pot veure a la paret de l’espai Sokrates; va continuar al Parc de Escultures amb la intervenció del grup marroquí ‘Z’Bel Manifesto’, creada amb les deixalles de plàstic recollides en un sol dia a la platja d'Alcúdia..

Altres peces d'artistes no europeus també volen cridar l'atenció sobre aquest tema: "9.85" és una gran creació realitzada per l'artista marroquina Soukaïna el Idrissi, per a la qual teixeix i cus un total de 9.85 quilòmetres de cintes de plàstic retallat, creant una tela com un tauler d'escacs; a continuació trobem una nova obra de l’africà Moffat Takadiwa que utilitza raspalls de dents i tapes d’ampolles que trena i entrellaça, creant un modern tapís de paret multicolor; I completant aquesta instal·lació, com si fos un tríptic, trobem l’escultura de peu del marroquí Noureddine Amir anomenada ‘The head of the Medusa’ fabricat amb raspalls metàl·lics pintats de vermell profund. També hi ha un pedestal amb 5 gerros de colors, elaborats amb grànuls recuperats de plàstic biològic realizat pel duet holandès: Rutger de Regt i Marlies van Putten.

El diàleg entre civilitzacions i èpoques no acaba aquí. La juxtaposició de les "masques malades" africanes amb un retrat igualment distorsionat de Francis Bacon; l'enorme banya de Narwahl comunica amb el tapís d'un unicorn i, a prop de l'entrada, les 3 escultures de "Divine Proportion’" ens connecten fins al final del segle XV. A l’altra banda de la sala, la manifestació “divina” d’un Crist català del segle XVI es presenta en interlocució amb ídols Ambrym de Vanuatu, tallats en falgueres d’arbres gegants, i una vitrina mostra artefactes confessionals del Perú, la Xina, Egipte i França.

Els muntatges de vaixells fabricats amb pneumàtics antics al Marroc actual continuen modelant-se en formes arcaiques.

Les obres d'art clàssic de la sala estan representades pel duo de mestres: Miquel Barceló i Gerhard Merz, mentre que l'obra de Ben Jakober i Yannick Vu es personifica a través de les seves peces ‘The Golden Pacifier’, ‘Planta Cara’ i ‘Escudo’.

La instal·lació cinètica "Butterfly" (1995) de l'artista Rebecca Horn bat les ales tan aviat com s'apropa el visitant. Es tracta d’una papallona morfo, blava i brillant, originària d’Amèrica del Sud, Mèxic i Amèrica Central. Aquest color vibrant ens condueix al punt més destacat de l’espai, que és, per descomptat, la sala especial construïda per a la peça Juke Blue de 1968 de James Turrell, una experiència meditativa mística en si mateixa.

Un viatge que revela una altra forma d’entendre l’art i els seus vincles amb l’espai i el temps.